Nanorelats (1)

El Miquel, que sembla una esperança* però que en realitat és un cronopi*, em provoca publicant el que ell anomena nanorelats, uns textos que, com tothom ha pogut deduir, no destaquen precisament per la seva llargària. Al seu mur del Facebook n'hi té uns quants. Accepto, doncs, el desafiament i jo també en publicaré aquí de tant en tant, coronats per una foto al·legòrica. Avui postejo el primer:

Presa del pànic, va tancar la porta amb pany i forrellat sense adonar-se que el gos rabiós s'havia esmunyit cap a dins i l'esperava just al seu darrere.

*Més informació a Historias de cronopios y de famas, de Julio Cortázar.