dilluns, 9 de maig de 2011

BONA TARDA A TOTHOM!!!

Diu la Lídia que vol que us expliqui què és un bloc, per a què serveix i com es remena. Miraré de sortir-me'n sense donar tantes voltes com la roda de la foto. Per cert, una de les tres figures humanes que es veuen reflectides a la llanta d'aquest preciós Volkswagen sóc jo. Les altres dues no, evidentment, i no us en penso dir els noms. 
Aquest és, en opinió meva, un primer punt essencial a l'hora de parlar d'un bloc. Un bloc és un lloc on dius el que vols. I calles el que et dóna la gana. Pensa que ho pot veure tothom, tothom. 

Ui, les sis de passo! Vaig a estendre una rentadora. Ens veiem d'aquí una estona al Sol de l'Espiadimonis!

dimarts, 3 de maig de 2011

Benvinguts i prou

Que La Vanguardia surti en català és una bona notícia. Perquè que un diari d'aquest país no fos en la llengua d'aquest país era un senyal d'anormalitat. Vull dir, però, i dir-ho ben clar, que m'ha semblat una burla la gira de presentació de l'edició en català que els de La Vanguardia han fet per tot Catalunya. "Surtim en català perquè el país ja està preparat". Quina barra! Si surten en català obeint exclusivament a criteris empresarials, exactament per deixar de perdre quota de mercat! I a tot arreu on s'han presentat, vinga autobombo, vinga eufòria, vinga mueques del Monzó, vinga argumentacions lingüístiques com a mínim pintoresques del Magí Camps... En fa una pila, d'anys, senyors, que el país està preparat! Fa molt de temps que desenes i desenes de diaris, revistes i publicacions de tota mena s'editen en català a Catalunya i, com que això és el més normal del món, ningú no els felicita: ni cal ni ho esperen.


La Vanguardia compleix enguany el seu 130è aniversari. La família Godó ha trigat 130 anys a publicar en la llengua del país i ara volen que els aplaudim. Doncs jo no penso fer-ho. És una vergonya que hagin deixat passar tant de temps. Així que els dic benvinguts i prou. I que ja era hora.