Un altre cop cito el politòleg Roger Buch:
"La divisió de l’independentisme extraparlamentari ha fregat el desastre. El diputat per Girona i els tres de Barcelona de Solidaritat han sortit per molt pocs milers de vots. Reagrupament no supera a SI en cap demarcació, tot i que si haguessin anat junts i sumats tots els vots, n’haurien assolit tres més."
I jo afegeixo: i molta més gent que no els ha votat per haver concorregut per separat a les eleccions ho hauria fet. Estem parlant de 7 escons certs que han quedat finalment en 4, però potser podríem comptar-ne algun més. Una verdadera llàstima.
L'enllaç al post de l'amic Roger:
Un Parlament amb més tensió nacional
Per mi, el més analitzable i preocupant, tot i que sembla que a la gran majoria els passa per alt, és la gairebé entrada al Parlament de PxC, partit clarament d'ultradreta.
ResponEliminaHi ha qui ho atribueix a la "desafecció ciutadana", però em fa l'efecte que qui és radical n'és sempre, i que s'aprofiten d'aquests moments durs i de feblesa per entrar sense fer remor. I, ja se sap: qui dia passa, anys empeny!
Te'n diré una que n'hi ha per pixar i no treure gota. Una persona m'ha dit avui que haurien pogut fer coalició i presentar-se junts a les eleccions SI, RCat, PxC i la Montserrat Nebreda, segons ella, "perquè tots són el mateix". L'hauria escanyat, t'ho juro, però prou feina tenia a no desmaiar-me!
ResponEliminaPer cert, aquesta persona ha votat CiU.
Hola Marc, de fet matemàticament només hauriem d'afegir el diputat per Lleida. El quart per Barcelona i el de Tarragona, per arribar a 7, caldria afegir-hi alguns centenars de vots, que crec que anant junts els haguessin obtingut.
ResponEliminaUna abraçada!