Nadal, un poema per llegir i per escoltar

Nadal

Sento el fred de la nit

i la simbomba fosca.

Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis

que l’empedrat recolza

i els altres qui l’avencen tots d’adreça al mercat.

Els de casa                  a la cuina

prop del braser que crema

amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena

i els recullen les plomes

i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres

−i tan pobres com som−.

Jesús ja serà nat,

ens mirarà un moment a l’hora de les postres

i després de mirar-nos        arrencarà a plorar.

Joan Salvat-Papasseit

Nadal, de Salvat-Papasseit, per Ovidi Montllor