divendres, 24 de desembre de 2010

Nadal, un poema per llegir i per escoltar

Nadal

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen tots d’adreça al mercat.

Els de casa                  a la cuina
prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena
i els recullen les plomes
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
−i tan pobres com som−.
Jesús ja serà nat,
ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos        arrencarà a plorar.


Joan Salvat-Papasseit

2 comentaris:

  1. Salvat-Papasseit, evidentment ;) Esther.

    ResponElimina
  2. Ara li fan una exposició a Barcelona. No hi penso deixar d'anar!

    ResponElimina

Digues-hi la teva