dimecres, 27 d’octubre del 2010

Ha mort el lingüista Joan Solà


Només el vaig poder escoltar una vegada en persona, durant la celebració, l'estiu de 2009, a Girona, del 1r Congrés de serveis lingüístics de territoris de parla catalana. Aquella tarda de juliol, en el que ell va anomenar una "reunió de col·legues", Solà va bastir un discurs moderadament optimista però realista sobre la situació actual del català; un discurs abrandat, valent, brillant i emocionant en defensa de la nostra llengua i, sobretot, d'empenta a l'autoestima dels catalans. Solà estava convençut que una llengua no mor si el poble que la usa la pot defensar des de la llibertat; i a l'inrevés, que un poble sotmès no se'n podrà sortir mai de salvar la seva llengua ni de salvar-se a si mateix. Hi estic completament d'acord.
Recordo la gran ovació que li vam dedicar en acabar l'acte, tothom dempeus, i el mig somriure d'humil agraïment amb què ens va correspondre. Abans i després d'aquell dia, l'obra de Solà -directament dels seus llibres i a través d'alguns dels seus deixebles, que han esdevingut mestres meus- m'ha acompanyat sempre que m'he hagut d'enfrontar amb la redacció o la revisió d'un text escrit en català. La seva visió renovadora de la llengua, la seva defensa d'un català correcte però coherent, culte però comprensible i acceptable per al gruix dels parlants, genuí però permeable a les noves aportacions, és també, des de fa anys, la meva visió.
Moltes gràcies, doctor Solà, moltíssimes gràcies. Procurarem ser dignes del vostre exemple i lluitarem perquè no s'apagui la flama.    

5 comentaris:

  1. Marc,
    Enhorabona pel canvi al Blogspot. Jo, la veritat, estic al límit de la resistència al Blocat.
    Crec que les paraules de Solà s'adiuen molt bé amb unes altres de l'expresident Pujol en una entrevista que li va fer recentment Miquel Calçada. "Les batalles moltes vegades no es fan per guanyar-les, perquè al llarg de la vida en guanyaràs ben poques. Les batalles es fan per la dignitat".

    ResponElimina
  2. Mira, aquí tenim una frase ben rodona, tot i que sigui agramatical: Dignitat s'escriu amb essa de Solà.
    Recordo molt bé l'entrevista del Calçada al president Pujol, i la frase en concret també. Per cloure el cercle ara només falta que els que quedem siguem dignes de l'exemple d'en Solà.
    Gràcies pel comentari i ja ho saps, a blogspot els articles hi viuen molt confortablement...
    ; )
    Per cert, ara penjaré un comentari que m'ha enviat la Carme Font, la nostra mestra de Nivell K, segur que te'n recordes. Ella va tenir en Solà de professor i és la responsable que el Marc Guarro hagi tingut la sort de conèixer l'obra d'aquest gran mestre i enorme patriota.

    ResponElimina
  3. La veritat és que en saber la notícia ahir em va colpir molt. Voldria subscriure el comentari que fas sobre Joan Solà i afegir-ne un altre. Vaig tenir la sort de "patir-lo" com a professor a la Universitat de Barcelona.
    D'en Joan, en vaig aprendre moltes coses: la seva mestria a les classes, l'amor per la llengua i per la vida, que per a ell eren elements indestriables.

    Com a professional de la llengua catalana, i segurament en nom de molts altres, li voldria donar les gràcies per tot el que ens ha ensenyat sobre la llengua i sobre la vida.

    Gràcies, Joan.

    ResponElimina
  4. Marc, dius una cosa que m'agrada molt, perquè la dius molt ben dita: "el mig somriure d'humil agraïment", noms i adjectius tan ben posats, descriu molt bé la cara que feia quan l'aplaudien, és com si el veiés ara mateix.

    ResponElimina
  5. Gràcies, Neus, pel teu comentari. Més noms i adjectius aplicables al Joan Solà: mort prematura. I encara t'hi posaré un adverbi: mort terriblement prematura.

    ResponElimina

Digues-hi la teva