dissabte, 16 d’octubre del 2010

Nosaltres ens vam avançar al Nobel

Fa pocs mesos, al club de lectura de Carme vam llegir i comentar Pantaleón y las visitadoras, una novel·la espaterrant de Mario Vargas Llosa.  Casualment, el mateix llibre l'estan llegint aquests dies els membres del club de lectura dels Hostalets de Pierola. Cal dir que tots dos clubs comparteixen i pateixen el mateix moderador, servidor de vostès, i aquí té una butxaqueta per si vol posar-hi res
La setmana passada, el jurat dels Nobel va atorgar al peruà el premi més sonat que pot rebre un escriptor. Nosaltres, els lectors,  ja n'hi havíem donat abans un altre: Pantaleón... ens va agradar molt, moltíssim. Si mai en Vargas té intenció de visitar Carme, li demanem sisplau que ens ho faci saber amb uns quants dies d'antelació, que li farem una bona rebuda amb galetes i mistela (no tenim gaire pressupost),  el felicitarem efusivament i lo sinyor alcalde el rebrà al Saló de Plens de la Casa de la Vila. Pel que fa als Hostalets,  potser és millor esperar a veure què passa el dia que ens reunim al club per comentar la novel·la, si també fa trempera o els vénen ganes d'engegar-la a la llar de foc amb mi al darrere... Si, com espero, la troben divertida i ben escrita, ja faré les gestions oportunes amb l'Ajuntament per organitzar la benvinguda (els Hostalets és més gran que Carme, i el consistori és més pòtent econòmicament; estic segur que un sopar caurà, Don Mario).

Qui no hagi llegit Pantaleón y las visitadoras ni cap altra de les obres de Mario Vargas Llosa, que no pateixi gens per trobar-les, que amb l'aval del Nobel se'n faran reedicions per donar i per vendre. Bé,  ben mirat, per donar no, només per vendre. 

3 comentaris:

  1. No, si al final aconseguiràs que vingui... a la rebuda amb galestes i mistela.

    ResponElimina
  2. Les "galestes" potser són molt bones, però si el pressupost no arriba, amb galetes n'hi haurà prou.

    ResponElimina
  3. Les galestes són com les galetes, però enlloc de ser de Reus, són de València (és un acudit lingüístic tant agafat pels pèls, i tan dolent, que si no l'has agafat, m'estimo més no aclarir-te'l). See youuuuu!

    ResponElimina

Digues-hi la teva