dilluns, 18 d’octubre de 2010

Fredolics saltejats in situ (recepta per a un diumenge al migdia)


Dificultat:
 

Si la sort acompanya, el plat és facilíssim. En aquest cas van concórrer les següents circumstàncies:
- Ser ahir, diumenge, a Valldarques (terme municipal de Coll de Nargó, a l'Alt Urgell).
- Que es faci l'hora de dinar havent visitat la magnífica església romànica recentment restaurada, els roures catalogats com a munumentals per la Generalitat de Catalunya i la Rectoria, una casa situada en un indret pintoresc com n'hi ha pocs, al capdamunt d'un penya-segat impossible al mig del riu.
- Buscant un lloc per instal·lar la furgo i dinar, fer cap a una font el nom de la qual ara mateix no recordo. En tot cas, hi sabria tornar demà. I d'aquí a deu anys també: tinc molta memòria per als moments importants.
- Tenir ganes de fer un pix i trobar, casualment, un rogle de fredolics que creuen els dits perquè no ens hi pixem al damunt.

Instrumental:
 

- 1 clínex per acabar com cal la feina que estem fent i començar-ne una altra. Higiene per damunt de tot!
- 1 ganivet de cuina.
- 1 tupper la mida del qual permeti d'encabir-hi els bolets trobats.
- Un colador.
- 1 paella amb les mateixes característiques del tupper quant a cabuda.
- Una furgoneta Volkswagen California o, en el seu defecte, un fogonet. Quina gràcia!: furgoneta-fogonet, furgoneta-fogonet!
- Un magiclic. És el que jo duc a la Júlia, però una capsa de llumins o un encenedor corrents també serveixen.
 
Ingredients:
 
- Els fredolics, ben nets i escorreguts. En aquest punt, cal dir que va resultar molt valuosa la tria d'una font com a àrea de picnic. La sort, que torna a intervenir.
- Oli, una mica.
- Sal, força.
- Herbes aromàtiques, al gust. Hi ha qui fa servir all i julivert quan cuina bolets. En la meva opinió, no és només un error, és un atemptat. L'all té la menyspreable característica de matar els sabors de tots els aliments. L'all és a la cuina el que la música dels 40 Principales és al fil musical: ho empastifa tot.


Elaboració:

- Els fredolics nets, a la paella a foc baix, salats i amb un raig d'oli. Primer faran aigua i després se la beuran. A mi m'agrada rematar-los a foc fort perquè s'enrosseixin, i, quan gairebé ja estan, els amaneixo amb les herbetes. També els deixo refredar una mica abans de menjar-me'ls: els menjars que cremen no tenen gust de res.

Maridatge:

- Un vi blanc, no gaire jove, els va de primera, als fredolics. Passa que jo no en tenia, de vi blanc, només aigua de Coll de Nargó i Coca-Cola de llauna comprada molt bé de preu a la cansaladeria Tarrés i Tarrés, del mateix poble. 
Per cert, el bull blanc de llengua que hi elaboren és molt bo, però el de cansalada del coll és sublim. Si el voleu tastar, encara en tinc una mica a la nevera.







 

1 comentari:

Digues-hi la teva