dilluns, 14 de març de 2011

Nanorelats (7)

Tot va quedar de cap per avall en tres minuts. Patia per tu, perquè ni trucaves ni agafaves el telèfon. Del terrat estant vaig veure com l'onada gegant s'enduia el teu cotxe, aparcat a la porta de casa, i el cor se'm va aturar. Durant una eternitat vaig ser mort, era mort amb tu. Quan et vaig sentir que cridaves el meu nom des de l'escala em vaig posar a plorar. Tu també ploraves quan per fi vas arribar. No recordo com ni quan ens vam abraçar, no recordo que em besessis, no recordo res. Estaves bé, estàvem junts. Ja podia ressuscitar.

1 comentari:

  1. Que bonic! Tot es pot superar si els que estimes estan bé.

    ResponElimina

Digues-hi la teva