diumenge, 9 de gener de 2011

Nanorelats (5)

Quan la pluja em va despertar, vaig trobar la nota a la tauleta de nit: "Adéu, amor, no ens veurem mai més."
Primer vaig fer com si no l'hagués llegida i vaig tornar a tancar els ulls. Al cap de cinc minuts, però, l'aigua de la dutxa i les meves llàgrimes es barrejaven desguàs avall, camí del clavegueram.

10 comentaris:

  1. M'encanta el "nanorelat", és una història incompleta i per tant permet imaginar.
    Avui la pregunta és: Per què no ens veurem mai més? malgrat li diu "amor".
    Infinites respostes, divertit.

    ResponElimina
  2. Josepm, les dones deuen saber què vol dir que et diguin "amor" i "no ens veurem mai més" a la mateixa frase. Com que som homes ens és privat d'entendre-ho...

    ResponElimina
  3. No hi estic d'acord...aquesta afirmació us deslliure de qualsevol mal i ens manté com a culpables, Marc!
    :)Molt bo: serà l'inici del meu best-seller!

    Ter.

    ResponElimina
  4. Vols dir que ens deslliura, no? (HEHEHE, és xulo, corregir un corrector!).
    Admeto, però, que no et falta raó: la nostra incapacitat d'entendre-us ens exculpa en part del fracàs. La desgràcia és que no l'evita.
    Per què coi sou tan complicades?!
    ; )

    ResponElimina
  5. Potser per compensar la vostra extremada simplicitat ?

    ResponElimina
  6. En aquest nanorelat no ho diu enlloc que la nota l'escriu una dona. Ho presuposeu molt ràpidament això! Podria haver estat perfectament un home qui l'escrivís per acomiadar-se de la seva parella.
    No m'agraden els estereotips home així i dona aixà, tots tenim de tot i fem el què podem amb el que ens ha tocat, o no ?

    ResponElimina
  7. Ben vist, Mònica, no hi ha marques de gènere en el text. Ara: quan el vaig escriure, pensava en un home que troba una nota que li ha deixat una dona. Aquesta és la veritat.
    Sóc jo, en el segon comentari, que començo la "polèmica", bàsicament per divertir-me. La resta de comentaristes s'hi afegeixen suposo que amb la mateixa intenció.
    Parlant seriosament, està clar que homes i dones som diferents, però que tots busquem el mateix i fem el mateix per aconseguir-ho, com tu bé dius, el que podem.

    ResponElimina
  8. doncs jo si ho dius ni m'hi havia fixat en al coincidència d'amor i no ens veurem mai més.
    no havia notat cap contradicció. de fet, trobo que totes dues coses són absolutament necessàries.
    si en treus una ja no queda res del sentit tan absolutament trist del conte!

    ResponElimina
  9. "T'estimo, però no pot ser". Sí, el conte és trist, però en la imatge de les llàgrimes lliscant avall per la claveguera ja s'hi endevina el procés del dol, un començament de curació de la ferida, una mica de llum al final del túnel. Si el protagonista s'hagués quedat plorant al llit, no, però la dutxa és teràpia. I fixa't que hi va al cap de cinc minuts. El nostre home se'n surt, n'estic segur. M'hi jugo un pèsol que el veurem més content en un proper nanorelat...

    ResponElimina

Digues-hi la teva