Només amb valentia, intel·ligència i paciència arribarà la Catalunya independent. Cosa que no s'esdevindrà demà passat, per cert: només cal veure els quebequesos, o els escocesos, per fer-se una idea de com de llarg és el camí. Ara per ara, els independentistes no som prou en nombre per pensar en proclamar la independència de Catalunya des del balcó de la Generalitat diumenge al vespre, i aquests venedors de fum que ens ho prometen farem millor de no escoltar-nos-els si no volem patir una nova decepció. Primer ens cal que els convençuts unim esforços (desgraciadament, cap dels polítics catalans ha remat decididament en aquesta direcció encara), i després convencem els indecisos i una bona part dels qui malgrat tot pensen que és millor que els catalans continuem sent una colònia sotmesa a Espanya. Serà lent, però els acabarem convencent, perquè les raons lingüístiques, culturals, econòmiques i de tota mena són potents, homologables, s'aguanten les miris com les miris i passen totes les proves del cotó.
Aquest convenciment arribarà, però, a còpia de diàleg i no amb proclames incendiàries ni amb promeses de curta volada. Caldrà treballar molt, durant molt de temps, ser seductors i persuasius. I amb els de la metròpoli, haurem de ser més putes que bonics, defugint les provocacions i aprofitant les seves migdiades per excavar túnels i tallar tanques de filferro.
Als líders independentistes que es presenten a les eleccions de diumenge (hi compto el Mas, encara que ell no vol que sigui dit que ho és) els falta respecte per la gent i els sobra demagògia, els falta ambició i els sobra curtesa de mires, els falta estratègia a llarg termini i els sobra tacticisme. Els falta generositat i els sobra egoïsme. Els falta paciència i els sobren les urgències. Els falta intel·ligència i els sobra covardia.
D'ençà de les Consultes sobre la independència, un fet que vaig viure de prop i que em va emocionar precisament perquè incloïa tot allò que dic que els manca als nostres polítics, que em miro els programes electorals dels partits catalans, en segueixo l'actualitat a la premsa i parlo amb veïns i amics per veure si hi ha alguna proposta que em convenci, algun argument que em produeixi trempera, algun discurs que no em desil·lusioni... però no n'he trobat cap, la veritat. És per això que, entre votar amb el nas tapat i fer-ho en blanc, finalment triaré en blanc. I no us podeu imaginar prou que greu que em sap!
Una tria molt legítima i que no et discutiré. Hem parlat alguna vegada d'una opció molt concreta; has d'estar molt decebut si has decidit no donar-los una oportunitat, per petita que sigui.
ResponEliminaMarc,
ResponEliminaVotar en blanc és votar, per que sumes proporcionalment a cada candidatura escollida i a l'hora restes a les que més s'apropen a la teva visió.
Com a bon català has decidit que tot o res, però jo et demano reflexió. Si veus l'horitzó cal apropar-s'hi, fins i tot fent giragonses.
JOSEPM RAMONJOAN ( a la pàgina www.ramonjoan.cat exposo públicament el meu vot i l'intento justificar, apunta-t'hi "please" )
Teniu raó tots dos, Lluïsa i Josepm (per cert, si havies de signar, tòfol, per què fas el comentari com a anònim? HAHAHA!).
ResponEliminaTeniu raó tos dos: Reagrupament és qui em fa més patxoca, Lluïsa, però no me n'acaba de fer del tot per les poques ganes d'unitat demostrades pel Carretero. Tan insalvables són les distàncies entre ell i el Laporta? Si tenen el mateix objectiu, idèntic! No podien fer el fotut esforç d'anar plegats? La gent de les Consultes ho vam aconseguir: hi havia gent d'enlloc (comme moi), d'ERC, de CiU, del PSC... tots treballant per al país. Aquests senyorets de la política no ho podien fer, no: "I si només traiem un escó i se'l queda aquest pijo de Barcelona" "I si se'l queda el pagesot aquest de Puigcerdà?". Aneu a pastar fang, home!
I tu també tens raó, Josepm, el vot en blanc resta als petits. Doncs bé, s'ho mereixen. El vot és la nostra única arma, trobo que l'hem de vendre car. Vols una lliçó de regeneració democràtica: ERC la meitat de diputats i Laporta i Carretero, tos dos extraparlamentaris. "Hòstia, què ha passat?" "Doncs ha passat que els nostres ens han castigat per gilipolles." "Collons, si entre PP i C's tenen gairebé el doble d'escons que ERC!" "Potser que comencem a treballar per al país, doncs, Joan" "Tens raó, Joan, convoquem una roda de premsa conjunta?"
Ho sento Marc, no estic gens d'acord amb la teva decisió de vot. No pots parlar d'un independentisme valent i intel·ligent per acabar dipositant una papereta en blanc. Què té això d'intel.ligent? a qui beneficia? i de valent que en té? el vot en blanc no s'arrisca per cap promesa, és desconfiat d'entrada i resentit per la trajectòria d'algun partit.
ResponEliminaMai abans haviem tingut tantes opcions de vot independentista, mai abans hi havia hagut tanta gent desitjosa de fer de Catalunya un estat. Per mi el veritable independentisme intel.ligent i valent és votar per donar l' opció als que s'han organitzat per tirar endavant noves candidatures obertament independentistes o per aquells que des de sempre ho han fet constar en el seu ideari. Tot el demés és fugir d'estudi.
Mònica (he entrat com anònim perquè era l'única manera que em deixava)
Mònica, ser crític amb les opcions que se'ns ofereixen no és fugir d'estudi, ben al contrari, denota un interès pel tema molt superior al que mostren els que voten automàticament o els que ho fan només enlluernats per una cara coneguda o un bon eslògan electoral.
ResponEliminaEstic d'acord que no estiguis gens d'acord amb la meva decisió, però m'has de concedir almenys una cosa: el vot en blanc raonat i argumentat és valent, molt més valent almenys que l'abstenció en silenci i el vot d'aquell qui ho fa "perquè a casa sempre hem votat aquests o aquests altres".
És cert, com dius, que "mai abans havíem tingujt tantes opcions de vot independentista" i que "mai abans hi havia hagut tanta gent desitjosa de fer de Catalunya un estat". Això no significa automàticament, però, que les opcions estiguin a l'alçada de les circumstàncies ni que tota aquesta gent s'hi hagi de sentir per força representada.
Continuo dient que a l'independentisme hi falta valentia i intel·ligència, una mirada llarga, voluntat d'unitat... En una paraula: excel·lència.
En el post que he publicat avui en tens una bona mostra, d'això que dic.