dimarts, 3 de maig del 2011

Benvinguts i prou

Que La Vanguardia surti en català és una bona notícia. Perquè que un diari d'aquest país no fos en la llengua d'aquest país era un senyal d'anormalitat. Vull dir, però, i dir-ho ben clar, que m'ha semblat una burla la gira de presentació de l'edició en català que els de La Vanguardia han fet per tot Catalunya. "Surtim en català perquè el país ja està preparat". Quina barra! Si surten en català obeint exclusivament a criteris empresarials, exactament per deixar de perdre quota de mercat! I a tot arreu on s'han presentat, vinga autobombo, vinga eufòria, vinga mueques del Monzó, vinga argumentacions lingüístiques com a mínim pintoresques del Magí Camps... En fa una pila, d'anys, senyors, que el país està preparat! Fa molt de temps que desenes i desenes de diaris, revistes i publicacions de tota mena s'editen en català a Catalunya i, com que això és el més normal del món, ningú no els felicita: ni cal ni ho esperen.


La Vanguardia compleix enguany el seu 130è aniversari. La família Godó ha trigat 130 anys a publicar en la llengua del país i ara volen que els aplaudim. Doncs jo no penso fer-ho. És una vergonya que hagin deixat passar tant de temps. Així que els dic benvinguts i prou. I que ja era hora.


6 comentaris:

  1. Ves què hi farem? Sempre val més tard que mai.

    De tota manera, encara queda molta feina a fer: de diaris esportius en català només hi ha el meritori 9 Esportiu (en què pensen l'Sport i el Mundo!?). I com això tantes i tantes coses.

    ResponElimina
  2. Ja veuràs com tots aquests diaris esportius s'apuntaran al carro del català quan creguin que hi guanyaran diners. Ep!, que em sembla molt bé que la gent es mogui per diners! Però que no demanin ni esperin felicitacions de cap mena.
    Jo fa anys que col·laboro en mitjans de comunicació escrits exclusivament en català i sé el que ha costat i costa fer-los anar endavant. I la gent que hi penquen ho han fet i ho fan amb molt poques ajudes i cap felicitació.
    Malgrat tot el que he dit, tens raó, val més tard que mai (els conservadors tenen un sentit de la prudència molt marcat).

    Una abraçada i gràcies pel comentari.

    ResponElimina
  3. Estic completament d'acord amb tu. Trigar 130 anys a passar del castellà al català no és ser conservador, sinó directament hostil al català. Que el canvi d'ara és simple oportunisme ja ho sap tothom. Només cal veure que al Twitter només envien els titulars en castellà i que al seu web només pots llegir les notícies en català si n'ets subscriptor.
    I el circ mediàtic que l'ha acompanyat ha estat una fantàstica campanya de màrqueting. Jo també conec la premsa local i la força de voluntat que la manté miraculosament i que és digna d'admiració.

    ResponElimina
  4. M'ha encantat la reflexió!

    ResponElimina
  5. Gràcies, Pilar. Des que vaig assistir a la presentació a Igualada que me l'estava fent a sobre, l'article. I al final: bum!
    Una abraçada!

    ResponElimina

Digues-hi la teva